El dol i l'educació

La mort és encara un tabú en la nostra societat. Ens costa pensar que no som perennes, enmig de la cultura de les cremes anti-arrugues, d'anuncis que ens intenten vendre la idea de la bellesa eterna (i no vellesa amb "b" baixa). Ens cal construir una nova cultura sobre com mirem la mort i com venim sentint i acompanyant el dol, la majoria de vegades en solitud, la majoria de vegades sense saber què dir quan li passa al veí.

Si volem construir una nova cultura de la mort, si volem deixar de "donar l'esquena" a aquest tema, hem de pensar en les arrels de la societat, en aquells qui vindran, en aquells qui ja estan venint, empenyent-nos, fidels al cicle de la vida i la mort: en els infants. Hem de pensar en educar als més petits, als nens, nenes i joves que seran el futur, i en donar-los la oportunitat de mirar de forma diferent a la mort de com ho venim fent els darrers temps. Els hem de permetre saber que estimar comporta dolor, que pertànyer comporta separar-se; i tornar a connectar d'allà on venim, d'aspectes que per més que els neguem no deixen de formar part de la humanitat, de la naturalesa de la vida.

Però per educar als infants significa fer un treball d'introspecció en nosaltres, "un mirar cap endins", revisant com hom se situa davant aquests temes, i observar-se com ha viscut els seus dols. Revisar el nostre model. Si no comencem per aquí, no serviria de molt educar els nens, ja que, el model sota el qual creixen (l'escola i els seus familiars), tan important, és la referència que prendran per aprendre a viure i per com afrontar la mort i elaborar un bon procés de dol, i per poder canviar coses en la societat. De res serveix dir-li a un infant que és bo plorar si quan arriba a casa se l'educa constantment "per ser fort i no plorar", i per aguantar-se les llàgrimes quan ha mort algú estimat. Hauríem de començar per canviar el tipus de mirada cap aquests temes i donar eines per afrontar-los però no abans sense fer un acte d'introspecció, "un mirar cap endins", revisant com ens situem nosaltres davant aquest tema, observant-nos i prenent consciència de com hem transitat per aquests territoris, i poder tenir traçat una mica de mapa propi per poder acompanyar als nostres infants.

EDUCAR PER LA MORT és EDUCAR PER LA VIDA. Perquè ser més conscients de la mort ens dóna la oportunitat de plantejar-nos més profundament la vida, de ser més conscients de la vida que volem viure... i intentar viure-la amb més plenitud. Intentant trencar amb el tabú vers la mort i renovant la nostra mirada cap aquest tema, revisant-nos, passant el relleu d'aquesta flama als infants, que són el futur. 

En aquest sentit, des de móns terapèutics, amb l'objectiu de conscienciar i sensibilitzar sobre aquest tema, oferim a AMPES, col·letius de pares i mares interessats, biblioteques, etc., la possibilitat de fer una conferència sobre com poder parlar de la mort als nostres fills i com acompanyar-los en el dol, així com també de saber amb quins recursos pedagògics -contes- ens podem acompanyar com a eina.  (Veure "activitats i tallers").